Em dedico a la promoció de la salut i el benestar a través de l’educació emocional.

Soc infermera, i el primer que vaig aprendre a la carrera és que la salut va més enllà de l’absència de malaltia; implica un equilibri integral que inclou benestar físic, psicològic, emocional i social.

Júlia Prunés amb la Berta i les ulleres de visió empàtica

Conferència sobre neurociència i educació emocional a una sala amb públic adult al Col·legi Sant Ermengol, impartida per Júlia Prunés

La intel·ligència emocional és clau a la vida, sobretot en els moments difícils.

M’he format en diferents disciplines i he descobert noves metodologies que m’han ajudat a desenvolupar un estil propi. Em dedico a la formació, faig tallers, i dissenyo programes i recursos per facilitar l’autonomia d’infants i adults en el seu creixement personal, la cura de la salut i el benestar.

Sento una profunda admiració pels infants i adolescents, n’aprenc molt, especialment des que soc mare.

Soc escriptora i m’agrada pensar en els contes com petites finestres que s’obren cap enfora per mostrar-nos el món, i també cap endins, per convidar-nos a descobrir qui som. N’he escrit més de seixanta i he tingut la sort de publicar-ne uns quants, com la Col·lecció de contes de la Berta (Ed.Omniabooks), el llibre L’antena del Miquel i altres contes per sentir i per pensar (Ed. LluNNa), i el recull de Contes per a estimar (Ed. Mediterrània).

Taller d’educació emocional en una aula amb Júlia Prunés parlant sobre la connexió emocional amb alumnes de primària

Sessió escolar sobre assetjament escolar amb una aula plena d’alumnes escoltant una ponència de Júlia Prunés sobre el bullying

Em considero una dona afortunada: creixo amb la meva feina, i ella evoluciona amb mi.

He tingut el privilegi de formar-me amb grans mestres com en Rafel Bisquerra al Postgrau d’Educació Emocional i Benestar de la Universitat de Barcelona, la Belinda Hopkins i la Mònica Alberti, a la formació de Pràctiques restauratives en l’àmbit de la infància i l’adolescència, la Míriam Subirana al curs de Fonaments de la Indagació Apreciativa, la Laura Mari Barrajón, amb qui em vaig formar en Coherència cardíaca per a professionals, i tot l’equip de SEER, Salut i Educació Emocional, amb qui m’he format en Prevenció Detecció i Actuació davant del Bullying.

El meu CV

Artista o infermera?

Volia estudiar Belles Arts, però, fent cas als de casa, opto per fer infermeria, que tenia més sortida, i la idea de cuidar els altres m’agradava. La sang i les agulles m’impressionen, però acabo la carrera. Ja treballant, arribo a la conclusió que el que m’omple és l’acompanyament emocional del pacient i no tant els tractaments i les cures. Decideixo canviar de feina.

Del dit i fet a la pediatria

Dit i fet era la impremta de casa. M’hi vaig criar, hi treballo un temps dissenyant targetes, tríptics, catàlegs… Però enyoro la infermeria i el tracte amb la gent. Faig un postgrau de pediatria i ho torno a provar, pensant que, si treballo amb infants, després de tants anys fent de monitora d’esplai, la cosa seria diferent…

I la maternitat ho revoluciona tot!

Tenim el nostre primer fill i sento que la meva maternitat no és compatible amb els horaris i el calendari d’infermera. Amb el meu marit, fundem l’Associació pel Joc en el Lleure El Dau, faig de monitora de ludoteca i de coordinadora en una escola i sis anys després, el projecte ha crescut i dirigeixo un equip de més de quaranta persones. Hem tingut dos fills més i ens convertim en família nombrosa.

Doula: acompanyant criances i maternitats

Les dificultats amb la lactància del meu primer fill i el fet de ser infermera pediàtrica em porten a fundar, amb cinc dones més, el grup de suport a la lactància materna Do de Mare, a Terrassa. Descobreixo la figura de la doula i una nova manera d’acompanyar. La feina de despatx, al Dau, ja no m’omple. Tanquem una etapa per obrir-ne una de nova: acompanyar dones en el part i la criança. Torno a l’hospital, aquesta vegada a la planta de maternitat; organitzo cursos de massatge infantil i gravo el disc A flor de pell.

L’educació emocional, el meu lloc en el món

Buscant eines per acompanyar millor a les famílies, participo en el programa de Facilitadors i facilitadores de la convivència de l’Ajuntament de Terrassa i entro en contacte amb la mediació i l’educació emocional. Escric els primers contes de la Berta i començo a fer xerrades per a famílies, tallers per a infants a les escoles i m’inscric en el Postgrau d’Educació Emocional i Benestar a la Universitat de Barcelona. Decideixo dedicar-me plenament a l’educació emocional i neix el programa Empâtik d’entrenament de l’empatia. Per fi, he trobat el meu lloc en el món.

La malaltia i la mort

Li diagnostiquen un càncer al meu marit i visc en primera persona la importància de posar nom a les emocions, acceptar-les i saber-les regular, sobretot quan les coses es compliquen. Després de tres anys i mig acompanyant el procés de malaltia, ens toca transitar el dol. És una època dura i de grans aprenentatges. Creo la guia circular d’intel·ligència emocional aplicada, clau en tot el procés i comença a prendre forma el projecte “emociona·t”.

I el viatge continua…

Miro enrere i veig un trajecte ple de girs i de canvis, però amb uns fonaments sòlids que li donen sentit i una direcció clara: sempre amb la mirada d’infermera, centrada en la salut i el benestar, amb els infants com a inspiració i l’impuls constant de la creativitat. He crescut amb la meva feina i ella ha anat evolucionant amb mi, s’obren nous horitzons.

Necessites més informació?